Comencem pel principi: les fonts no són fonts! El que normalment anomenem “font”, en realitat és un tipus (typeface en anglès). Però, què és un paio? Un tipus és un conjunt de caràcters (lletres, números, símbols de puntuació, etc.) que tenen un estil uniforme. Un tipus està compost per una o diverses fonts, que són variacions del mateix tipus. Aquestes variacions poden ser en termes de:

• Mida
• Pes o gruix (un text en negreta té més pes que un sense)
• Inclinació (la cursiva, també anomenada itàlica, és una variació, y també ho és la cursiva en negreta)
• Ample (el mateix tipus pot tenir variacions en termes d’amplada dels caràcters o glifs, cosa que porta a les anomenades fonts condensades). La tipografia Univers n’és un exemple. Pots veure’n una mostra a font.download (desplaça’t cap avall fins a Variants).

Per la resta d’aquest article, em centraré en el pes (gruix) i la inclinació.

Comencem parlant del pes…

Farem un cop d’ull a una evolució del tipus que estic utilitzant pels tipus d’aquesta web, Source Serif 4. Es troba disponible a Google Fonts.

La captura de pantalla mostra algunes variacions de Source Serif 4 en termes del pes o gruix. De dalt a baix, els gruixos són 200 (ExtraLight), 400 (Regular) i 800 (ExtraBold). N’hi ha més de disponibles. Per tant, com podeu veure, un tipus pot tenir diversos gruixos, no només dos (negreta i rodona o romana – així es diu quan no està en negreta) com estem acostumats a veure en els editors de text.

… i ara mirem la inclinació

A la imatge inferior podem veure dos exemples, amb el mateix pes, però amb diferent inclinació. El de dalt és en lletra normal o romana, i el de baix en cursiva.

Fixeu-vos que els glifs en cursiva són en realitat diferents dels normals o no cursius (la lletra a és força diferent). Per això és important triar un tipus que inclogui cursives, si es volen utilitzar al text. Els navegadors web poden simular cursives si no estan incloses al tipus (en aquest cas s’anomenen cursives obliqües o falses cursives), però els resultats no es veuran tan bé com amb una variació específica per a la cursiva. Veiem-ne un exemple a continuació.

Donat el mateix tipus de lletra, s’aprecia clarament la diferència entre l’estil normal, la cursiva real i la cursiva falsa o obliqua. En el cas d’aquesta última, simplement s’han inclinat els glifs de l’estil normal.

Combinem les variacions!

Aquesta captura de pantalla de Google Fonts mostra diverses combinacions de diferents gruixos i inclinacions amb Source Serif 4. Com més gruixos hi hagi disponibles, més combinacions d’estils es podran utilitzar.

Abans de finalitzar l’article, m’agradaria parlar breument sobre els tipus variables. Els tipus variables són un pas endavant quant a flexibilitat, ja que permeten ajustar manualment el seu gruix, inclinació i/o amplada dins d’un rang determinat. Per tant, en lloc de tenir gruixos fixos com 200 (Extra Fina) o 400 (Regular), és possible utilitzar valors com 203 o 350. El mateix s’aplica a la inclinació i l’amplada. Com a resultat, proporcionen més control sobre les seves característiques. No obstant això, no tots els tipus són variables en totes aquestes dimensions. Per exemple, Source Serif 4 només té gruix (o pes) variable.

Si voleu saber-ne més sobre les fonts variables, Elliot Jay Stocks ha escrit un article per a Google Fonts, amb diversos exemples.

Crèdit de la imatge de capçalera: Sprinter_Lucio en Pixabay.

The post Conceptes de tipografia: famílies tipogràfiques vs fonts appeared first on Dandelium Studio.

Podeu descarregar les diapositives de la xerrada, o bé veure la presentació a WordPress.tv. Espero que us agradadi! Si, pel contrari, preferiu llegir-ne el contingut, el teniu a continuació.

Introducció

Com he dit prèviament, el meu objectiu era ajudar a aquelles persones que tenen web i es plantegen afegir-hi idiomes addicionals o que bé volen una web i dubten si fer-la multiidioma o no. Utilitzant WordPress, és clar.

La primera pregunta que ens podem fer és si, avui en dia, té sentit que tinguem webs multilingües. El motiu de la pregunta? L’existència d’eines com Google que ens permeten traduir la web de forma automàtica a pràcticament qualsevol idioma. Evidentment això estalvia costos i feina, però… És el que volem?

El principal problema que tenim si optem per aquesta opció és que perdem el control del missatge que rep el nostre client o target. No només això, sino que les eines de traducció automàtica, tot i que fan una gran feina, no són perfectes. Més d’una vegada hi ha errors de traducció. I, fins i tot si no n’hi ha, no podem escollir les paraules més adequades per comunicar-nos amb el receptor del missatge.

Per tant, tot i que penso que, per regla general, ens interessarà controlar el missatge, cadascú és lliure de fer el que cregui més adequat en el seu context. Evidentment, el que diré a continuació deixa de tenir sentit si volem que la web es tradueixi automàticament.

Primer problema: WordPress no és multiidioma!

Anem a assumir que volem una web multilingüe on controlem el missatge que arriba al nostre target. I que tenim una web (o volem tenir-la) en WordPress. La primera dificultat que trobem és que el nucli de WordPress només permet tenir un sol idioma. És a dir, podem escollir quin idioma volem de tots els disponibles, i podem tenir diferents idiomes instal·lats que permetin canviar l’idioma del back-end segons la configuració de cada usuari, però la web en tindrà un de sol.

Ho podem solucionar? Sí. Com? Amb plugins (o extensions) de tercers.

Solució: Plugins per crear webs multilingües

La següent decisió que hem de prendre és quin plugin escollir. Els més coneguts són els següents:

• WPML
• Polylang
• TranslatePress
• WeGlot
• MultilingualPress

El que passa és que molts d’aquests plugins (WPML, WeGlot i MultlingualPress) són de pagament i no tenen versió gratuïta al directori de WordPress, o la versió gratuïta és força limitada. Estic assumint que, quan es comença, els recursos són limitats, i per tant, interessa optar per versions gratuïtes de plugins encara que tinguin les seves limitacions.

Per tant, de tots aquests, ens en queden dos. Polylang i TranslatePress.

Polylang vs TranslatePress

Malgrat que els dos plugins ens permeten arribar al mateix resultat, també tenen una sèrie de diferències. A continuació examinarem els punts en comú i entrarem en detall en les diferències.

Similituds

Com a punts en comú principals, Polylang i TranslatePress tenen el següent:

• Segueixen un model freemium. És a dir, hi ha una versió disponible de forma gratuïta al repositori de de WordPress amb una sèrie de funcionalitats bàsiques; per funcionalitats més avançades cal optar per la versió de pagament.
• Els dos ens permeten tenir una web en diversos idiomes de forma gratuïta.

Diferències

Aquí és on el tema comença a ser interessant. Els dos plugins són molt diferents entre ells, i optar per un o altre dependrà de les necessitats que tinguem. Comencem.

Número d’idiomes

La versió gratuïta de TranslatePress només ens permet tenir un idioma addicional. Per contra, Polylang no posa límits en el número d’idiomes en la seva versió gratuïta.

Idioma base

Es pot dir que els dos plugins funcionen amb un idioma base, o idioma per defecte. El que passa, però, és que les implicacions d’això són complemtament diferents en els dos casos.

Polylang permet generar contingut en qualsevol dels idiomes que tinguem instal·lats, i no té cap limitació al respecte. Si tenim la web en català, castellà i anglès, podem crear un contingut que estigui només en anglès i que no tingui traducció, encara que l’idioma base sigui el castellà (exemple real d’aquesta web). Això ens dona moltíssima flexibilitat i llibertat a l’hora de crear contingut.

Amb TranslatePress la història canvia. Cal crear el contingut en l’idioma base, i després es pot afegir, si es vol, la traducció. No es pot crear contingut que no estigui en l’idioma base. El motiu és que, internament, les traduccions de TranslatePress funcionen com un diccionari. Si tenim la web en anglès i castellà, i l’anglès és l’idioma base, el que farà TranslatePress quan accedim al contingut en castellà és buscar la traducció de cadascun dels textos, partint de l’anglès. Evidentment, si no hi ha versió en anglès, no podem anar a buscar la traducció.

Una conseqüència d’això és que si canviem els textos en l’idioma base en TranslatePress, es perd també la traducció. Es pot recuperar fàcilment perquè segueix guardada, però cal tornar a afegir-la (encara que sigui reaprofitant l’existent) a mà.

El preu de la flexibilitat

La flexibilitat de Polylang no és “gratuïta”. A nivell de back-end (o de gestió), atabala moltíssim. Cada cop que creem un contingut, per exemple una pàgina o una entrada del blog, ens permet assignar-li un idioma. Si tenim tres idiomes, i el generem en aquests tres, vol dir que veurem tres pàgines o tres entrades de blog. Per tant, de seguida creix el volum de contingut.

En canvi, en el cas de TranslatePress, únicament veiem una pàgina o una entrada de blog, independentment dels idiomes addicionals que tinguem (aprofito per recordar que la versió gratuïta només permet un idioma extra). Per tant, a nivell de gestió és molt més net.

Cal tenir en compte, però, que a l’hora de decidir-nos per un o altre plugin, hauria de pesar molt més les limitacions a nivell de canvis de textos, per exemple, que no això.

Maquetació del contingut

Una altra conseqüència d’aquestes diferents maneres de funcionar és a nivell de maquetació del contingut. En el cas de Polylang, com ja he mencionat, un contingut pel blog en tres idiomes, és, en realitat, tres entrades. Això fa que a l’hora de crear i maquetar el contingut, tinguem llibertat completa i absoluta. Fins i tot podríem escriure contingut diferent en cada idioma, però vincular-lo com si fos el mateix.

En canvi, TranslatePress ens obliga a respectar la maquetació i l’estructura del text. Això sí, permet canviar les imatges en funció de l’idioma.

Metadades de les imatges i SEO

Polylang ens dona l’opció de traduir les metadades de les imatges. Les metadades són informació relativa a la imatge que pot ser útil, per exemple, per persones amb diversitat funcional o si la pàgina triga a carregar. Per exemple, és una bona pràctica que totes les imatges tinguin un atribut alt, perquè és la informació que es mostrarà si la imatge no carrega o si la persona és cega. A més, la inclusió d’aquestes metadades pot ajudar a posicionar la web i les imatges en els buscadors. Per tant, és bo traduir aquestes metadades (també és un rotllo i una feinada, no us enganyaré).

A nivell de SEO, tot i que d’entrada Polylang no porta cap eina per ajudar al posicionament, s’integra perfectament amb YoastSEO, i la versió gratuïta d’ambdós plugins ens permeten configurar les paraules clau, les previsualitzacions, etc. per cada idioma.

TranslatePress, per altra banda, no ofereix cap d’aquestes opcions en la versió gratuïta. Dit això, si s’opta per la seva versió de pagament, sí que les ofereix.

Creació d’un e-commerce amb WooCommerce

I aquí és on es gira la truita. Si amb el que hem vist fins ara, semblava que la versió gratuïta de Polylang oferia més funcionalitats, aquí canvien les tornes. Amb Polylang, si voleu tenir una botiga en diversos idiomes mitjançant WooCommerce, cal optar per la versió de pagament.

En canvi, la versió gratuïta de TranslatePress permetrà traduir sense problemes tota la informació dels productes i els correus que s’envien.

Incorporació d’eines de traducció automàtica

La versió gratuïta de TranslatePress permet introduir una clau API per poder utilitzar eines automàtiques de traducció com DeepL o Google Translate. Això sí, caldrà pagar per l’ús que es faci d’aquestes eines, però és un cost extern a TranslatePress. Per tal de minimitzar aquest cost, TranslatePress es descarrega la traducció només una vegada, i després permet editar-la.

Polylang no ofereix aquest tipus d’integració.

Resum de TranslatePress vs Polylang

Tot i que jo tinc un plugin preferit entre aquests dos, penso que la decisió d’utilitzar-ne un o altre depèn més de les necessitats del projecte. Suposant que no es disposa de pressupost per invertir en les versions de pagament, a mode de resum es podrien fer les següents recomanacions.

Compatibilitat amb altres plugins i temes

Un altre aspecte a considerar és la compatibilitat de Polylang i TranslatePress amb altres plugins i temes. Per regla general, acostumen a funcionar bé, però sí que hi ha algunes coses que cal tenir amb compte. Tingueu en compte que el que explicaré a continuació es basa en la meva pròpia experiència i no he fet comprovacions exhaustives. Per tant, podria ser que els resultats siguin diferents.

Polylang i temes

Personalment, m’agraden molt els temes genèrics com Astra, OceanWP, Kadence i GeneratePress, que són molt configurables des del back-end de WordPress sense necessitat de tocar codi, i que serveixen per qualsevol tipus de web.

Quan estava creant aquesta web, en una primera instància vaig decidir utilitzar OceanWP. La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure un augment molt gran del temps de càrrega de la web. Em vaig veure obligada a canviar de tema.

Amb la resta de temes, els temps eren molt més raonables. A la taula que apareix a continuació es veuen els temps, obtinguts amb el plugin CodeProfiler. Els plugins provats en cada cas eren exactament els mateixos, l’únic que canvia és el tema.

Polylang i plugins

Com he mencionat abans, per regla general no he tingut massa problemes utilitzant Polylang i altres plugins. L’excepció més notable, però, és amb el cas de WP-Portfolio. En el seu moment em vaig informar molt i semblava un dels millors plugins per crear portafolis (de qualsevol tipus) per la web.

Amb una web multiidioma, però, és un desastre. No filtra correctament segons l’idioma i es barrejaven els projectes en idiomes diferents. Tot i que vaig trobar el que anomenaríem vulgarment com un apanyo, vaig decidir renunciar-hi perquè no era la manera correcta de fer les coses, i a llarg termini m’hagués portat maldecaps.

TranslatePress i temes

De cara a la presentació de la WordCamp BCN 2023, vaig decidir fer proves també amb TranslatePress i els temes mencionats abans. A diferència de Polylang, no hi va haver problemes significatius amb cap d’ells i, per regla general, els temps eren millors. De fet, les diferències entre els temes són molt menors que amb Polylang.

Val a dir, però, que les condicions de prova no eren les mateixes que en el cas de Polylang, ja que les vaig fer sobre una altra web, i per tant no puc afirmar categòricament que TranslatePress sigui més ràpid.

TranslatePress i plugins

La meva experiència amb TranslatePress és molt més limitada que amb Polylang. No he trobat problemes amb cap plugin, però per altra banda tampoc és massa significatiu, ja que només hi he treballat amb una web corporativa que no tenia tampoc massa complicacions.

El procés de traducció

Ara que ja hem vist els detalls dels dos plugins gratuïts, voldria comentar-vos el procés de traducció que segueixo jo quan vull publicar contingut a aquesta web, que està en català, castellà i anglès. Tingueu en compte que aquest procés està basat en l’ús de Polylang, i que no sempre segueixo al 100% l’ordre mencionat (tot i que sí que faig totes les tasques descrites).

1. Redacció del text en un Google Doc, en anglès. Començo per la versió en anglès perque em resulta més fàcil començar en anglès, i després aconseguir que el text soni natural en català i castellà, que a la inversa.
2. Traducció del text a català i castellà mitjançant Google Translate. Com que Google Translate està integrat a Google Docs, obtinc la traducció amb un parell de clics.
3. Revisió manual de les traduccions, per assegurar-me que el missatge es transmet correctament, no hi ha errors i sona natural.
4. Maquetació del text en un dels idiomes (per exemple: anglès), i cerca de fotos.
5. Traducció de les metadades de les imatges escolllides. Aquesta part és molt avorrida i pesada, no us enganyaré.
6. Duplicació del contingut maquetat amb un plugin, com ara Yoast Duplicate Post. D’aquesta manera tinc la maquetació feta.
7. Canvi de l’idioma d’aquest duplicat.
8. Substitució del text per la traducció.
9. Substitució de les imatges. Aquí realment no és que canvïi la imatge, sino que m’asseguro que es referencïin les metadades adequades segons l’idioma.
10. Enllaçat de les traduccions, per garantir que si un usuari vol canviar l’idioma de la web, el porti a la versió correcta del text.

Evidentment, els passos 6-9 s’han de repetir per cada idioma. Per si no queda clar, com es pot veure és gairebé duplicar o triplicar la feina que suposa tenir una web en un sol idioma.

Per altra banda, jo normalment opto per publicar els continguts quan els tinc en els tres idiomes. Amb Polylang, però, res impediria que els publiqués primer en un idioma i després amb els altres. Amb la versió gratuïta de TranslatePress no és possible. Quan es publica, es publica tot.

Eines del políglota

A continuació vull compartir amb vosaltres una sèrie d’eines que us poden ser útils si decidiu tenir una web multilingüe.

• Plugin de traducció. Com ja hem vist, si volem una web multidioma en WordPress, cal començar escollint un plugin de traducció.
• Traductor. A més de Google Translate, tenim altres opcions com ara DeepL, ChatGPT, Apertium, etc.
• Duplicador de continguts, com ara Yoast Duplicate Post.
• LocoTranslate. D’aquesta eina no n’he parlat, i també és molt útil. Val la pena comentar-la en més detall.

I sobretot, el més important… Cal molta paciència i dedicació!

LocoTranslate

LocoTranslate és un plugin que permet editar les traduccions dels plugins i els temes. És molt útil quan ens trobem amb plugins o temes que no estan traduïts en l’idioma de la nostra web, o que estan traduïts però no ens agrada la traducció feta. A més, té l’avantatge que no sobreescriu les traduccions existents, sino que funciona amb un sistema de prioritats:

1. Primer mira si hi ha una traducció feta per nosaltres del text en qüestió. En cas que sí, l’agafa.
2. Si no n’hi ha, busca la traducció pròpia del plugin.

Apart doncs de beneficiar-nos de les traduccions existents, quan s’actualitzin les traduccions del plugin o tema, no tindrà cap afectació sobre les traduccions fetes per nosaltres. Si s’edités directament la traducció del plugin o tema, es perdria en el moment en que s’actualitzés la traducció “oficial”.

Conclusions

Veient tot això, val la pena tenir una web multiidioma? Doncs com tot en aquesta vida (o gairebé tot), depèn… A continuació faig una valoració de diferents aspectes que cal tenir en compte.

Primer de tot, cal una gran dedicació. Com ja he mencionat, una web multilingüe suposa molta feina. Malgrat que la idea sobre la que escriure només cal pensar-la una vegada, la redacció i maquetació dels textos es gairebé multiplicar el temps de dedicació d’una web monolingüe pel nombre d’idiomes.

I aquí és on entra en joc el factor que crec que és clau. La MOTIVACIÓ. Cal tenir claríssim el per què volem una web multiidioma. Si no ho tenim clar, el més probable és que perdem les ganes a mig procés. La motivació pot ser econòmica, un tema de màrqueting, intrínseca o personal, etc.

En el meu cas, vaig decidir tenir una web en tres idiomes principalment per un tema personal. El català és la meva llengua materna, i si no la tingués en aquest idioma, crec que sentiria que no em representa. La tinc en castellà perquè visc en un territori bilingüe, i em permet arribar no només a la resta d’Espanya, sino també llatinoamèrica. Finalment, em sembla important tenir-la en anglès, perquè no només potencialment m’obre mercat, sino que també diu una sèrie de coses sobre mi:

• El meu compromís amb els idiomes
• El meu nivell o capacitat de parlar-los
• És un reflex de la meva dedicació

Un altre aspecte a considerar és que tampoc cal traduir-ho tot, sobretot si s’utilitza la versió gratuïta de Polylang, que no ens força a res. Una manera “fàcil” de tenir una web multiidioma és traduir la informació de les pàgines, o la informació estàtica (sobre nosaltres, pàgina principal, els serveis, contacte, etc.) i tenir el blog en un sol idioma. D’aquesta manera cal fer la feina de traducció al principi, i ja està.

Finalment, també cal recordar que tot i que podem començar amb una web multlingüe sense haver de pagar pels plugins de traducció, a mig-llarg termini pot ser que aquesta situació canvïi, i que per tant hi ha un possible cost econòmic afegit. Per exemple, si optem per TranslatePress, si mai volem afegir un tercer idioma, caldrà optar per la versió de pagament del plugin. El mateix si utilitzem Polylang i volem afegir una botiga.

Crèdits

The post Consells per crear una web multiidioma appeared first on Dandelium Studio.

En general, les WordCamps inclouen xerrades dirigides a diferents tipus de públic, no només a professionals. Per exemple, a la WordCamp Barcelona, hi havia tres tracks diferents: el principal, un per a principiants i un avançat. Per tant, fins i tot si utilitzes WordPress només a nivell d’usuari, pot haver-hi xerrades que t’interessin.

Context

Els WordCamps es fan arreu del món. Després d’assistir virtualment a WordCamp Santa Clarita al 2021, vaig decidir que si hi havia un WordCamp prop de mi, hi aniria. Així que quan es va anunciar la WordCamp Barcelona, vaig revisar la convocatòria de ponents i vaig decidir enviar una proposta per a una presentació.

Tot i ser nova en la comunitat, em van acceptar com a ponent. Vaig estar molt contenta quan vaig rebre el correu de confirmació.

La meva ponència

A causa del meu interès pels idiomes i ja que aquesta web està en català, castellà i anglès, vaig pensar que podria ser útil per a altres persones compartir els meus coneixements i proporcionar alguns consells per crear i gestionar un lloc web multilingüe. Vaig estructurar la xerrada en els següents punts:

• Introducció i objectius.
• Extensions que podem utilitzar per crear un lloc web multilingüe.
• Una comparació entre Polylang i TranslatePress, que tenen versions gratuïtes que ens permeten crear un lloc web en diversos idiomes.
• El procés que segueixo en escriure entrades per a aquest lloc web.
• Eines per a políglotes (és a dir, persones que gestionen llocs web multilingües en WordPress).
• Conclusió.

Vaig creure que aquest seria un tema molt interessant per a la WordCamp Barcelona, ja que Catalunya és una regió bilingüe i moltes propieatris de llocs web hauran de decidir si volen o no que sigui multiidioma.

El programa de mentoria

Com a part de l’experiència com a ponent, vaig tenir l’oportunitat de participar en el programa de mentoria ofert per WordCamp BCN. Dirigit principalment per Luis Miguel Climent, tenia com a objectiu guiar-nos i ajudar-nos durant tot el procés: des de la creació de les diapositives fins a la pròpia xerrada. En Luis Miguel va donar una xerrada a l’inici sobre com preparar una presentació i ens va donar alguns consells clau. Després, vam reunir-nos amb ell individualment diverses vegades per parlar de les nostres preocupacions i rebre comentaris.

Contributor Day (divendres)

El dia dels col·laboradors (o Contributor Day), els assistents contribueixen a diferents àrees de WordPress, com el codi, les traduccions, idees per a la inclusió, la formació i l’accessibilitat, entre d’altres.

Desafortunadament, no puc dir massa cosa sobre això, ja que només vaig anar-hi a la tarda pel programa de mentoria. Vam tenir una reunió de grup presencial per, de nou, parlar de les nostres preocupacions i ajudar-nos a preparar-nos per al dia següent. A mi personalment em va anar molt bé assistir-hi; al final tots teníem preocupacions similars i compartir-les em va ajudar a rel·laxar-me.

On sí que vaig poder anar va ser a la presentació que es va realitzar al final del dia, on els líders de cada una de les taules de contribuents van explicar el que havien fet durant la jornada. També van presentar els resultats del projecte do_action. En aquest cas, un petit equip de voluntaris va crear un lloc web per a una protectora d’animals a Girona, partint de zero. El resultat va ser impressionant, i més tenint en compte que fins i tot van haver d’escriure els textos i triar les fotos.

En general, es percebia un sentiment de comunitat i inclusió, que em va deixar amb ganes de participar-hi la propera vegada.

Dia de ponències (dissabte)

El dia de ponències les presentacions van començar a les 9:00 i van acabar a les 19:15, amb descansos per esmorzar, dinar i berenar. Tot el menjar i les begudes estaven incloses al preu de l’entrada. Hi va haver xerrades de 10, 20 i 30 minuts, així com tallers de 1 hora i 30 minuts.

Les xerrades van abastar una varietat de temes, des d’usabilitat fins a creació de plugins, incloent-hi una anàlisi sobre el posicionament dels dominis .cat o l’ús de ChatGPT per a la creació de contingut. Fins i tot hi va haver un taller per a principiants.

Vaig assistir a xerrades als tracks per a principiants i al principal. Malauradament, algunes de les xerrades que m’interessaven tenien lloc simultàniament, per la qual cosa me’n vaig perdre algunes. Les veuré a través de WordPress.tv. També m’ho vaig passar bé escoltant i aprenent de xerrades que tractaven temes més generals, com la xerrada sobre l’ús de WordPress per a projectes culturals o la de Sonia Losada sobre com WordPress la va ajudar a gestionar el seu negoci d’ensinistrament de gossos.

La meva experiència com a ponent

La meva xerrada va ser a les 13.00 i va durar 30 minuts. Va formar part del track per a principiants. Va haver-hi diverses preguntes al final, i fins i tot alguns assistents es van acostar a mi després per xerrar. La pena va ser que vam haver de fer una foto de grup i no vaig poder parlar-hi. Aquest és un dels pocs detalls menors que es podrien millorar en futures edicions.

Conclusions

A més de tot el que vaig aprendre en assistir a les diferents presentacions, el que m’emporto de la WordCamp són totes les persones fantàstiques que vaig conèixer. També vull felicitar l’equip d’organització i tots els voluntaris, que van fer una feina genial i es van assegurar que tot anés com una seda.

Un altre aspecte a destacar va ser la inclusivitat. Considerant que sóc una persona introvertida i tímida, em va semblar una gran idea que ens proporcionessin un conjunt d’adhesius a la nostra bossa d’obsequis. Aquests adhesius servien per assenyalar el nostre estil preferit d’interacció social: si volíem conèixer gent nova, preferíem converses amb cares conegudes o simplement volíem estar sols. A més a més, hi havia una “Sala del Silenci”, on es podia anar a treballar o simplement trobar una mica de pau i tranquil·litat.

Finalment, però no menys important, vull enviar un agraïment especial a Xavi Galver, que va actuar com la meva ombra i va ser molt amable. Les ombres són voluntaris assignats a cada ponent i els ajuden a preparar-se per a la xerrada resolent qualsevol problema d’últim moment i donant-los suport. Estic molt agraïda per la seva ajuda.

En conclusió, la WordCamp BCN 2023 va ser una experiència boníssima. Les xerrades, la comunitat i l’excel·lent organització van fer d´aquest esdeveniment una experiència fantàstica. Espero assistir a futurs WordCamps i continuar formant part d’aquesta comunitat.

Agraïments especials

A Nilo Vélez per fer les fotos oficials, incloent la imatge destacada (sota llicència CC-BY-SA) d’aquesta entrada

The post WordCamp BCN 2023: La meva experiència appeared first on Dandelium Studio.

• Hi ha plugins per llistar propietats estil “immobiliària” a WordPress?
• Són una opció viable?
• Són la millor opció? O hi ha altres alternatives més adequades?

En aquesta entrada explico el procés de recerca que vaig seguir i els meus resultats.

Per als que tingueu pressa, aquí teniu el resum: es pot fer, hi ha plugins que permeten llistar propietats, però no tinc clar que utilitzar WordPress per a aquest tipus de lloc web sigui la millor opció. Dependrà de l’abast del projecte i els seus requisits.

Requisits

La meva clienta volia un lloc web simple per gestionar algunes propietats. Les propietats estarien disponibles per a lloguer, venda i, en un futur, potser per a lloguer de vacances. Un altre aspecte important a tenir en compte són els idiomes: tot i que inicialment la web podia estar en un únic idioma (castellà) calia tenir la possibilitat d’afegir-hi altres idiomes com el català. Si és possible, també voldria tenir l’opció de publicar els llistats a altres portals immobiliaris.

D’altra banda, les funcionalitats IDX i MLS no són necessàries. De la mateixa manera, com que la clienta estarà treballant pel seu compte, no cal assignar agents a cada propietat.

Es pot fer? Quins plugins hi ha?

Per respondre aquestes preguntes, vaig fer un parell de cerques a Google i vaig investigar el directori de plugins de WordPress. Vaig trobar articles com l’escrit per la gent d’Astra. Tot i això, està desactualitzat: alguns dels plugins recomanats han estat descontinuats o eliminats del directori de WordPress a causa de problemes de seguretat. Tot i això, em sorprèn que ningú verifiqués la informació després de (teòricament) revisar l’article.

Un dels primers problemes amb aquests plugins va ser que la majoria estan en anglès. Això no és un problema per a mi, però és certament un inconvenient per a la meva clienta, ja que el lloc web ha d’estar en espanyol.

En qualsevol cas, després d’investigar, vaig determinar que només hi havia dos plugins que complien els requisits:

• Realtyna WPL
• Estatik

La meva primera elecció va ser Estatik, per dues raons principals:

• Les ressenyes d’Estatik em van semblar, en general, millors que les de Realtyna. Això és una opinió subjectiva basada en les meves impressions, i no en dades objectives.
• Té traducció al castellà.

Tot i això, després de provar Estatik, em vaig adonar que té alguns problemes i per això també vaig investigar l’altra opció, Realtyna WPL.

Cal tenir en compte que en tots dos casos vaig fer servir la versió gratuïta d’aquests plugins, però faré alguna referència ocasional a la versió de pagament.

Estatik

Detall de la propietat

Pàgina principal

Vista de quadrícula

Vista en format de llista

Vaig començar instal·lant Estatik en un entorn de desenvolupament local per avaluar-ne les funcionalitats. El resum de la meva experiència és el següent:

Avantatges d’Estatik: 

• L’aspecte visual per defecte; és molt elegant.
• Ve amb vistes de llista, quadrícula i mapa i funcionen sense haver de configurar-les.
• Es poden afegir camps personalitzats i valors per a aquests camps.
• Compatible amb Polylang (per a llocs web multilingües).
• En general, és fàcil d’usar i entendre com funciona.
• S’integra amb Google Maps.
• Afegeix automàticament un formulari a sota de cada propietat llistada per obtenir més informació sobre aquesta.
• S’integra amb altres plugins de SEO, com Yoast SEO. És possible importar propietats de demostració, que són molt útils per entendre les capacitats del plugin.
• És possible importar propietats de demostració, que són molt útils per entendre les capacitats del plugin.

Inconvenients d’Estatik:

• La darrera actualització va tenir lloc fa aproximadament un mes. No obstant això, el suport tècnic és una mica impredictible. Em vaig posar en contacte amb ells a través del fòrum de suport i el seu lloc web. El meu missatge del fòrum no va rebre cap resposta, però em van ajudar per correu (van trigar una setmana a respondre).
• Falta documentació o està incompleta.
• Manca de funcionalitats a la interfície d’usuari. Per exemple, no hi ha una manera fàcil de traduir els diferents camps usant la interfície. L’única manera de traduir-los i vincular les traduccions entre si és accedir manualment a la pantalla d’edició de taxonomia usant els paràmetres correctes a la URL. Aquest és un gran inconvenient si el propi client vol actualitzar el lloc web pel seu compte.
• No hi ha alternatives a Google Maps. Si no s’utilitza Google Maps, les adreces no es poden afegir manualment i la funció de cerca no funciona per a les ubicacions. Després d’escriure això, vaig rebre una resposta de l’equip de suport i em van informar d’un truc per poder introduir les adreces manualment. Tot i que funciona, segueix sense poder buscar les propietats per ubicació.
• La versió gratuïta afegeix un petit avís sota la propietat. Es pot eliminar manualment usant CSS.
• La traducció al castellà és lluny de ser perfecta i necessita ajustaments manuals.

Realtyna WPL

Vista de la propietat. No es així com es veu per defecte; ja s’han aplicat alguns canvis de disseny.

Vista de quadrícula. No és així com es veu per defecte; ja s’han aplicat alguns canvis de disseny.

Quan em vaig convèncer que Estatik funcionaria per a les necessitats de la meva clienta, em vaig adonar que no era possible buscar per ubicació. En conseqüència, vaig decidir avaluar també el plugin Realtyna WPL. El resum de la meva experiència és el següent.

Avantatges de Realtyna WPL:

• Ve amb vistes de llista, quadrícula i mapa, i funcionen sense necessitat de configurar-les.
• Es poden afegir camps personalitzats i valors per a aquests.
• S’integra amb Google Maps.
• Tot i que no afirmen que el complement estigui en castellà, en realitat la traducció està feta en un 60% en el moment d’escriure aquest article, cosa que realment facilita les coses.
• Ofereix les seves pròpies funcionalitats de SEO.
• És possible importar llistats de demostració, que són molt útils per avaluar i entendre les capacitats del plugin.
• Es pot afegir automàticament un formulari a cada propietat perquè sigui més fàcil per al client potencial posar-se en contacte.
• Es pot crear automàticament un codi QR per a cada propietat. Em va semblar molt interessant.

Aspectes neutrals de Realtyna WPL:

• Ofereix un gran control sobre els camps. Permet afegir camps personalitzats, els seus valors, i també ofereix moltes opcions de configuració diferents. En cert sentit, això és un avantatge (com ja s’ha comentat), però alhora és difícil entendre com funciona tot d’una ullada, i pot resultar aclaparador.

Inconvenients de Realtyna WPL:

• Compatible amb llocs web multilingües, però només a la versió de pagament.
• El disseny per defecte es veu antiquat. Si la web no fa servir un dels temes propis de Realtyna WPL, caldrà crear una plantilla o canviar el CSS perquè les coses es vegin decents. Per exemple: en mostrar algunes imatges no es respecta la seva ràtio i, en conseqüència, les imatges solen veure’s estirades.
• Sensació de complexitat en utilitzar-lo.

Quin és millor? Estatik o Realtyna WPL?

Després d’analitzar aquests plugins, crec que tots dos tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, i triar-ne un o altre dependrà dels requisits. Si n’hi ha prou amb un lloc web immobiliari simple i utilitzar Google Maps no suposa un problema, Estatik és probablement la millor opció. També és més recomanable si interessa tenir la web configurada com més aviat millor.

No obstant això, a l’hora d’escriure aquest article (febrer de 2023), el suport d’Estatik és una mica impredictible. Poden trigar força temps a respondre les preguntes, si és que arriben a fer-ho. En el meu cas particular, estic molt agraïda que responguessin a la meva consulta i em donessin certa solució/truc per solucionar el problema a què m’enfrontava. D’altra banda, no sóc una clienta que hagi pagat i entenc que tinguin altres prioritats, especialment si l’equip és petit. Cal tenir-ho en compte en cas d’optar per Estatik.

En canvi, si es busquen funcionalitats més avançades, escolliria Realtyna WPL. No obstant això, el procés de configuració segurament serà més llarg que amb Estatik i probablement caldrà fer canvis en el disseny del lloc web, a diferència del cas d’Estatik, on els canvis seran molt menors (si l’estil encaixa).

Conclusions

Al començament d’aquesta entrada he plantejat algunes preguntes bàsiques sobre WordPress i el seu ús per a un lloc web d’immobiliària. Són les següents:

Hi ha plugins immobiliaris per a WordPress?

La resposta a això és clara. Sí que n’hi ha. Les dues opcions principals són Estatik i Realtyna WPL.

Són una opció viable?

Sí. Amb aquests plugins, és possible crear un lloc web funcional per a una immobiliària usant WordPress.

És WordPress la millor opció per crear una web immobiliària?

No tinc una resposta clara a aquesta pregunta. Depèn de les funcionalitats que es necessitin i dels mercats en què operarà el lloc web.

El que sí que crec és que aquests plugins no són especialment adequats per al mercat espanyol. Per exemple, cap no s’integra amb portals immobiliaris ni inclou la classificació de consum energètic a la versió gratuïta. A més, les traduccions estan incompletes o requereixen ajustaments manuals.

Durant el meu procés de recerca, vaig comprovar algunes de les solucions utilitzades per les agències immobiliàries a Espanya. El seu model de negoci és completament diferent del d’un lloc web que utilitza WordPress:

• Els seus paquets solen incloure allotjament i programari per al lloc web.
• Els clients paguen una tarifa mensual o anual. El cost és més baix al principi (ja que el client no ha de pagar una tarifa de configuració del lloc web), però probablement és més alt a llarg termini.
• No es pot provar el programari en un entorn propi de desenvolupament. L’única manera de veure’l en acció és sol·licitar una demostració o visitar llocs web que l’utilitzin.
• La configuració del lloc web generalment està inclosa a la tarifa.
• La majoria inclouen l’opció de connectar-se a altres portals immobiliaris.

Per tant, si estàs al mercat espanyol i vols crear un lloc web immobiliari per a una agència mitjana o gran, probablement sigui millor una altra solució. D’altra banda, si treballes pel teu compte i no vols tenir un lloc web massa complex, probablement en tindries prou utilitzant WordPress + un plugin. Tot i això, cal tenir en compte les seves limitacions.

The post Crear una web immobiliària amb WordPress appeared first on Dandelium Studio.

Tot i això, una de les parts que costa més és posar-s’hi. A més, instal·lar WordPress és només el primer pas, després cal trobar un disseny adequat per a la web i escriure els textos (o copy).

Encara que pugui semblar molta feina, els primers passos del procés es poden realitzar de forma molt senzilla i molt ràpida. Començarem amb una instal·lació neta (idealment) de WordPress. La majoria dels proveïdors de hosting tenen aplicacions per instal·lar WordPress en un sol clic que automatitzen la major part del procés. Un cop instal·lat WordPress, el següent pas seria accedir al back-end de WordPress (o panell d’administració) i seguir els passos detallats a continuació. També podeu veure el vídeo on realitzo tot el procés (el vídeo està en castellà i anglès).

Pas 1: Accedeix al directori de temes i busca el tema Astra. Descarrega’l, instal·la’l i activa’l.

Per què escollir Astra? Perquè és un tema molt flexible, molt personalitzable i s’actualitza regularment. Hi ha altres opcions, però farem servir les plantilles d’Astra, que només té sentit utilitzar si es fa servir Astra. Digue’m als comentaris al final de l’entrada si estaries interessat en un tutorial similar utilitzant un altre tema (i altres plantilles).

Pas 2: Anar al directori de plugins (extensions), i buscar el plugin anomenat Starter Templates. Igual que en el pas anterior, descarrega’l, instal·la’l i activa’l.

Starter Templates (també conegut com Plantillas de inicio) és un plugin de Brainstorm Force (l’empresa que ha creat Astra) que importa fàcilment qualsevol de les plantilles disponibles. Pots consultar el seu catàleg de plantilles abans de decidir si Astra i Starter Templates són per tu.

Això sí, cal tenir en compte el següent:

• No totes les plantilles estaran realment disponibles, ja que algunes d’elles són premium i requereixen un plugin de pagament.
• Algunes plantilles utilitzen els constructors de pàgines Elementor o Beaver Builder. El meu consell: utilitza una plantilla basada en Gutenberg, l’editor de blocs predeterminat de WordPress, enlloc d’Elementor o Beaver.

Pas 3: Executar/Activar Starter Templates, escollir una plantilla i importar-la

Després de trobar una plantilla que t’agradi, importa-la. El procés d’importació permetrà canviar l’esquema de colors i la tipografia (fonts). Si després d’importar-la canvies d’opinió, es pot canviar la configuració manualment (o tornar-la a importar), però és més ràpid si es fa des del mateix plugin.

Pas 4: Editar el contingut per defecte de la plantilla i afegir el propi

Aquest és el pas que porta més feina, ja que caldrà que escriguis el teu propi contingut; les plantilles no poden escriure’l per tu. També recomanaria canviar les imatges predeterminades perquè la web sigui més personal, tot i que és menys prioritari que els textos.

En qualsevol cas, seguint aquest procés, podràs tenir el teu propi lloc web molt més ràpid del que ho faries si comencéssis des de zero, amb colors a joc i una tipografia que combina (fonts).

D’altra banda, si vols ajuda professional per crear i configurar la teva pàgina web, o t’agradaria tenir un disseny fet des de zero, pots posar-te en contacte amb mi.

The post Quatre passos fàcils per crear una web quan no en tens ganes appeared first on Dandelium Studio.

Si ja esteu familiaritzats amb WP-Portfolio, podeu anar a les meves impressions.

Com que tinc un negoci de creació de pàgines web amb WordPress, és molt important que tingui un portafoli per ensenyar la meva feina. És una manera de demostrar el que puc fer i generar confiança, i que el client decideixi si el tipus de feina que duc a terme s’alinea amb els seus interessos i objectius.

Una descripció general de WP-Portfolio

En els últims temps he estat buscant un plugin per crear un portafoli. Un plugin que vaig veure recomanat per tot arreu per a aquest propòsit és WP-Portfolio. Molts fins i tot diuen que és el millor plugin. El que distingeix WP-Portfolio d’altres plugins similars és que, cada vegada que es crea un element per al portafoli, es pot triar entre 4 tipus diferents: imatge, vídeo, lloc web o pàgina individual. Els tipus d’imatge, vídeo i lloc web només es vinculen un element, és a dir, una única imatge, un vídeo o lloc web. Per al tipus de lloc web, el que fa el plugin és incrustar l’enllaç en un iFrame, de manera que l’usuari mai no abandona la web original. 

El tipus de pàgina individual, d’altra banda, és molt interessant perquè s’assembla a una pàgina de WordPress, i se li pot afegir tanta informació com una desitgi. Per exemple, si sou fotògrafs, podeu utilitzar-lo per crear una galeria d’imatges d’una sessió amb un client (enlloc de tenir una sola imatge). Si us dediqueu a la creació de llocs web, podeu fer-lo servir per explicar com va sorgir el projecte (feu un cop d’ull al meu portafoli per veure’n un exemple). En el meu cas particular, aquesta característica, o quelcom similar a això, era imprescindible per poder explicar i contextualitzar bé els projectes.

Malauradament, WP-Portfolio no té una versió gratuïta i, com a resultat, no hi ha manera de provar-lo abans de pagar. WP-Portfolio està desenvolupat per Brainstorm Force, la companyia que ha creat el conegut tema Astra. Porto un temps utilitzant-lo i estic molt contenta amb el seu funcionament, així que finalment em vaig llançar i vaig comprar WP-Portfolio, juntament amb Astra Pro, com a part de l’Essential Bundle.

Impressions de WP-Portfolio

La meva primera impressió després de comprar el plugin i accedir a la pàgina de descàrrega va ser que el WP-Portfolio no s’actualitza regularment. Això no és un problema en si mateix, ja que si el plugin funciona correctament, per què canviar-lo?

Tot i això, després d’instal·lar-lo, vaig començar a trobar els problemes reals. No funciona bé amb llocs web multilingües que utilitzen Polylang. El problema? Les categories no estan filtrades correctament a la pàgina del portafoli i totes es mostren independentment de l’idioma seleccionat.

A més d’això, no ofereix la possibilitat d’utilitzar un bloc de Gutenberg per incloure el dossier en una pàgina. S’ha de fer servir un shortcode. Novament, això no és necessàriament dolent, però confirma la meva primera impressió que el plugin no es manté actualitzat. La majoria dels plugins avui en dia inclouen ambdues opcions: un bloc i un shortcode.

No obstant això, el que al final em va fer decidir a no utilitzar-lo al meu lloc web va ser el procés de càrrega del portafoli. Tot i tenir només un únic projecte al portafoli, es veia una icona de càrrega en accedir a la pàgina d’aquest. Vaig provar els temps de càrrega generals usant WP-Portfolio i una altra opció (que explicaré més endavant) i eren similars, però no vaig poder passar per alt el fet que es veia una icona de càrrega. Com a usuària d’un lloc web, em sorprendria molt veure un símbol de càrrega per després acabar veient només un element; això em transmet la sensació que el lloc web és lent, encara que no ho sigui. I, a més, el plugin obté prèviament el contingut dels elements que carrega a la pàgina de portafoli, la qual cosa és totalment innecessària, i alenteix la pàgina.

Alternatives a WP-Portfolio

Si us trobeu en una situació similar, és possible que us pregunteu quines alternatives existeixen. En puc oferir dues: la primera és Visual Portfolio, Posts & Image Gallery, de nK. La versió gratuïta d’aquest plugin té moltes més funcions que WP-Portfolio, inclosa una vista de tipus Lightbox per a les imatges, i funciona bé al front-end dels llocs web que usen Polylang. No obstant això, hi ha un bug al back-end. Cada vegada que s’utilitzen blocs de Gutenberg per inserir galeries del portafoli, només mostra una barra d’administració i no una previsualització del contingut. Com a resultat, per tenir una idea de l’aspecte final de la pàgina, cal accedir contínuament a la vista prèvia. No obstant això, tingueu en compte que oficialment no garanteixen un funcionament correcte amb Polylang, només amb WPML.

L’altra opció és utilitzar Powerfolio, un plugin que crea un element de tipus portafoli i inclou blocs addicionals d’Elementor per mostrar-ne el contingut. Aquesta opció requereix, per tant, fer servir Elementor (no cal pagar per la versió Pro) per mostrar el portafoli. Utilitzant aquesta combinació de plugins no vaig trobar errors: vaig poder obtenir una vista prèvia del contingut mentre ho editava i tot es veia bé al front-end. Cada element del portafoli és en realitat una pàgina, per la qual cosa em dóna la flexibilitat i la llibertat de crear la pàgina de cada projecte al meu gust, sense límits. Per aquest motiu al final vaig optar per aquesta solució. Encara estic indecisa sobre Elementor, ja que m’agrada mantenir el meu lloc web el més “lleuger” possible, però de moment estic força satisfeta amb aquesta solució, i els temps de càrrega són similars als de WP-Portfolio.

Conclusió

En resum, m’agradaria que algú hagués comentat aquestes mancances en relació amb WP-Portfolio, ja que si ho hagués sabut possiblement no hauria pagat per utilitzar-lo. Dit això, crec que és bo conèixer les tecnologies existents per poder-me adaptar a les necessitats de cada client, i WP-Portfolio també té moltes coses bones. Digues, tens un portafoli a la teva web? Fas servir algun plugin per crear-lo? Quin? Explica-m’ho als comentaris.

The post Per què no puc recomanar WP-Portfolio: una ressenya appeared first on Dandelium Studio.

No obstant això, trobar el nom adequat pel negoci no és fàcil. Aquest hauria de ser fàcil de recordar, fàcil d’escriure, fàcil de dir i no hauria d’estar massa allunyat dels serveis/productes que s’ofereixen. Un nom massa ocurrent també pot ser problemàtic. Per exemple, la Marianne Cantwell, a la primera edició del seu llibre Be a Free Range Human, esmenta l’exemple de la Jenny Jameson. La Jenny va iniciar un negoci per ajudar les dones a deixar de fer dietes i canviar els seus hàbits (i la seva vida). En un principi el negoci s’anomenava Zero Gravity Life (que es traduïria com a quelcom similar a La vida sense gravetat). El nom és tan enginyós (quan no hi ha gravetat, el teu pes és irrellevant) que necessitava una explicació perquè la gent ho entengués. Després d’això, la Jenny va canviar el nom de negoci a F*ck the Diets (alguna cosa així com A la merda les dietes); aquest ja no necessita explicació, oi?

El nom adequat pel teu negoci

Quan em vaig enfrontar al problema de trobar un nom per al meu negoci, vaig començar fent una cerca a Google. Malauradament, no vaig trobar cap consell que em portés a trobar un nom que funcionés i, com a resultat, vaig recórrer a una de les meves principals fonts de educació: els llibres. Així és com vaig trobar The Naming Book, de Brad Flowers. Vaig decidir llegir-lo i el vaig utilitzar per crear un nom pel meu negoci. Més endavant parlaré de la meva pròpia experiència amb el procés en més detall, però el resum és que em va encantar. Això sí, vaig haver de fer molta feina.

En general, The Naming Book és més un llibre d’exercicis que un llibre per llegir, ja que està ple d’exercicis per fer. L’objectiu principal és generar tants noms per un negoci com sigui possible, que després es filtren en diferents etapes, per tal d’obtenir el millor nom (o el que més s’hi acosti). La premissa principal del llibre és que, en general, la pràctica porta a la perfecció (les meves paraules) i, com a resultat, és molt més probable obtenir un bon nom si es generen molts noms diferents, en lloc de centrar-se a generar un nom únic i perfecte des del principi.

Com podeu veure, el llibre està en anglès, i que jo sàpiga, a data d’avui no té traducció. Malgrat això, penso que per algú amb un nivell mig d’anglès no hauria de ser massa difícil de seguir, i més si tenim en compte que està farcit d’exercicis més que de teoria. Si, a més, compreu l’edició digital, aplicacions com Kindle inclouen diccionaris de traducció, i poden ajudar a entendre’n millor el contingut.

El llibre s’estructura en capítols, inclosos els cinc que corresponen als passos principals del procés: Establir criteris, pluja d’idees, recopilar noms, ampliació dels coneixements i escollir el nom final.

Primer pas: Establir criteris

El títol ho diu tot. Si no se seleccionen un conjunt de criteris que ha de complir el nom, serà impossible determinar objectivament si un nom és adequat per al negoci. Cal tenir present, però, que anomenar un negoci no és una cosa que es pugui fer de manera 100% objectiva.

Alguns criteris que cal tenir en compte són els següents:

Segon pas: Pluja d’idees (o brainstorming)

Com el seu nom indica, el segon pas consisteix a fer una pluja d’idees sobre paraules o frases relacionades amb el negoci. El punt de partida són descripcions o característiques del negoci i, a partir d’aquí, l’objectiu és generar paraules que hi estiguin relacionades. Cal escriure el que ens vingui al cap, encara que no hi hagi una explicació lògica o evident de per què se’ns ha ocorregut aquella paraula.

Per exemple, la paraula sorra ens port portar a pensar en paraules com platja, estiu, aigua, etc; però potser una altra persona pensarà en feina o construcció.

És important remarcar que no hi ha cap filtrat en aquesta etapa. Si mai no has estat en una pluja d’idees, has de saber que l’objectiu és generar el màxim d’idees possibles, sense jutjar-ne cap ni filtrar-les de cap manera.

Tercer pas: Recopilar noms

Després de generar les paraules i frases del pas anterior, el següent objectiu és crear noms pel negoci, utilitzant aquestes paraules com a punt de partida. Brad Flowers proposa generar noms tenint en compte el següent:

• Paraules reals
• Paraules en altres idiomes
• Paraules compostes
• Frases
• Paraules barrejades
• Paraules inventades
• Persones i topònims

A partir d’aquí, la idea seria primer generar paraules reals a partir de les paraules de l’exercici de pluja d’idees, després generar paraules en altres idiomes, etc. El resultat d’això serà una llista amb una gran varietat de noms possibles. La majoria seran dolents, però no passa res: en aquesta etapa no hi ha judici ni filtre.

Quart pas: Ampliar el coneixement

El quart pas és semblant als passos 2 i 3, ja que el seu objectiu és ampliar la llista de possibles noms. Tanmateix, a diferència dels passos anteriors, en aquest cas l’ajuda és “externa”. La idea és buscar noms a enciclopèdies, la literatura i fins i tot mitologies per trobar opcions que també puguin ser interessants.

Cinquè pas: Escollir el nom final

L’objectiu aquí és decidir el nom final pel negoci. Els criteris principals que es poden seguir són els següents (basat en el que s’explica a l’article “How to launch a new product”, és a dir, “Com llançar un nou producte”):

• El nom ha de ser senzill, curt, fàcil de pronunciar i escriure, i evitar associacions negatives
• Ha de ser llegible
• Ha de sonar harmoniós i clar
• Hauria de ser fàcil de recordar
• Ha de ser original, per evitar confusions amb altres negocis o productes

A part de seguir aquests consells, també s’haurien de tenir en compte els criteris que definits en el primer pas.

I després, què?

El llibre no acaba després cinquè pas. De fet, ofereix alguns consells i estratègies sobre què fer si no s’ha trobat un nom definitiu després de seguir el procés, i després parla breument sobre temes com ara els drets d’autor i copyright, com establir la percepció de la marca (lema, valors) i diferents opcions a tenir en compte a l’hora de passar del nom al logotip.

Com vaig arribar al nom “Dandelium Studio”

Abans de llegir el llibre d’en Brad Flowers, tenia en ment un parell de noms pel meu negoci. Quan els vaig comentar amb alguns amics i familiars, em van aconsellar que continués buscant. No crec que fossin noms terribles, però eren millorables.

Així que vaig decidir buscar un llibre que m’ajudés. No recordo per què vaig triar el llibre d’en Brad i no un altre, però tenia bones crítiques, vaig llegir la mostra gratuïta de Kindle i vaig decidir que valia la pena comprovar-ho.

Tot el procés va portar temps. Vaig comprar el llibre el 18 de novembre de 2021 i no vaig trobar un nom fins al 31 de desembre, i fins i tot llavors no estava al 100% segura de la meva elecció. 

A part dels reptes habituals a l’hora de trobar un nom, en el meu cas concret vaig voler buscar-ne un que funcionés en tres idiomes diferents: català, castellà i anglès, ja que volia una web i un negoci trilingüe. El català i el castellà són llengües romàniques i, per tant, molts noms poden funcionar potencialment per les dues llengües. Però no necessàriament amb l’anglès. Un altre repte va ser trobar un nom el domini del qual estigués disponible, perquè era important per mi que el nom del domini fos el mateix que el del negoci.

Després de seguir el procés, vaig acabar amb alguns noms que em van agradar, però la majoria eren paraules habituals i els dominis i els comptes de xarxes socials corresponents ja estaven agafats. Un d’aquests noms va ser Dandelion Studio. La paraula “studio” (estudi) m’agradava molt perquè sentia que em donava la llibertat per evolucionar el meu negoci cap a altres àrees en el futur, si ho volia. A més d’això, tot i que és una paraula anglesa, s’assembla molt a l’equivalent castellà o català. I a més a més hi ha un domini de primer nivell amb la paraula (.studio). 

D’altra banda, dandelion (dent de lleó) és una flor que s’acostuma a associar amb desitjos. La tradició diu que si bufes una dent de lleó blanca (o angelet) mentre desitges alguna cosa, el desig es farà realitat. També m’agradava la idea d’associar el meu nom de negoci a la consecució dels objectius dels clients.

Així doncs, com que Dandelion Studio ja estava agafat i no el podia utilitzar, vaig decidir tornar a aplicar una de les tècniques del llibre, que era crear paraules inventades a partir de les ja existents. En aquest cas, vaig passar de “dandelion” a “dandelium”, creant una paraula llatina inventada que crec que és relativament fàcil de recordar, dir i que penso que funciona en tres idiomes diferents.

Conclusió

Estic molt contenta d’haver trobat el llibre d’en Brad i haver decidit fer tots els exercicis, encara que fos un esforç important. De vegades era dur, i no recomanaria tractar de fer els exercicis durant molta estona seguida, ja que pot arribar a ser frustrant i la creativitat se’n pot ressentir. El meu consell és fer la feina, no tenir pressa i anar descansant. És important recordar que en el meu cas vaig trigar un mes i mig a acabar els exercicis; pot ser que es trigui més si es treballa a temps complet en una altra feina.

Recomano sincerament The Branding Book a qualsevol persona que tingui problemes per trobar nom pel seu negoci o que vulgui crear-ne un seguint un procés que funciona. Cal tenir en compte, però, que per fer aquesta feina cal dedicar temps, esforç i de vegades pot ser difícil. No dubteu a demanar ajuda si la necessiteu també. En el meu cas, vaig haver de demanar ajuda al meu marit en un dels exercicis, ja que no em sortia res. Els seus suggeriments em van ajudar a seguir endavant amb el procés.

En qualsevol cas, però, tingueu en compte que a mesura que la vostra empresa creixi i evolucioni, hi ha la possibilitat que vulgueu canviar el nom de la vostra empresa. Això està bé i és normal. Per aquest motiu, tot i que és bo trobar un nom que funcioni per al vostre negoci, no intenteu buscar la perfecció: no existeix. El que pot funcionar en un moment determinat, pot no funcionar més endavant.

Espero que aquesta publicació us hagi donat algunes idees per començar a treballar en el nom del teu negoci i us hagi ajudat a decidir si val la pena comprar el llibre. Recordeu que això és només un resum i una ressenya del seu contingut; el llibre en si està ple de consells sobre com seguir els cinc passos descrits anteriorment.

I per a aquells de vosaltres que ja teniu un nom de negoci, heu seguit algun procés, consell o llibre en concret per trobar el vostre nom? Hi ha algun consell o estratègia que us agradaria compartir? Feu-ho a la secció de comentaris de sota!

The post Com posar nom al teu negoci appeared first on Dandelium Studio.